Benvinguda a la nova caixa d’estalvis. (Publicat per Més Tarragona, el 5 de juliol de 2010)

Benvinguda a la nova caixa d’estalvis. (Publicat per Més Tarragona, el 5 de juliol de 2010)

30 novembre -0001 0:00 0 Comentaris

Avui aquesta tarda es reunirà, per primera vegada, el consell d’administració de la caixa d’estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa. És un consell de transició que, si tot va com ha d’anar, acabarà les seves funcions a primers de novembre, per donar pas al consell d’administració definitiu de la nova caixa.

La fusió de les tres caixes no és un caprici dels seus òrgans de govern, sinó el resultat d’una situació de crisi de confiança entre entitats financeres que torpedinava la liquiditat, d’una crisi immobiliària que disparava la morositat i, per tant, del risc real de veure afectat el coeficient de solvència. Hi havia altres vies per enfrontar el problema, és cert; el recurs al Fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) pot significar el final de les caixes d’estalvis tal i com les hem entès des de sempre a Catalunya, és cert; però a poc que millori l’entorn econòmic i es tingui la voluntat de conservar la naturalesa jurídica de la nova caixa tal i com han estat fins a la data la de les seves tres matrius, és una via per seguir gaudint a Catalunya d’una entitat prou solvent i amb suficient gruix com per generar “dividend social”, i aquesta és la raó de ser de les caixes d’estalvi en tenir com “accionistes” a tota la societat.

El que toca fer, a partir d’aquesta tarda, és dedicar tots els esforços en benefici de la nova entitat, al marge dels orígens estamentals (impositors, empleats, entitats, diputacions, ajuntaments, i consells comarcals) i territorials (Catalunya, Tarragona i Manresa/Bages). I això és relativament senzill: cal deixar totes les “samarretes” a la porta del consell, i entrar a la sala amb una única “samarreta”: la de la nova caixa. Tots i totes passem a jugar en el mateix equip.

Treballar en benefici de la nova entitat vol dir tenir cura dels dipòsits; donar tranquil·litat als generadors d’estalvi popular, als pensionistes, als mileuristes, als treballadors, als autònoms; vol dir fer atractiu l’estalvi a casa nostra; vol dir ajudar a la xarxa productiva del país; fer costat a les empreses petites i mitjanes i abordar solucions financeres per les grans, per tal de generar excedents que ens permetin retornar els diners del FROB i, al temps, capitalitzar-nos per evitar temptacions privatitzadores a curt termini.

D’altra banda, quan l’alliberament del FROB ens ho permeti, caldrà gestionar amb la màxima eficiència l’obra social, de manera que tots i cadascú dels clients de la nova caixa puguin sentir el legítim orgull d’haver ajudat  al conjunt de la societat, amb la seva aportació als marges de la nova entitat.

Els nous temps que encetarem aquesta tarda seran, sens dubte, apassionants. Certament no estaran exempts de dificultats, però seran nostres. Els nous estatuts han donat plena representativitat a les entitats fundacionals de les dues caixes d’origen públic i a les entitats que cobejaren la d’origen privat, i han establert un sistema electoral per a impositors, empleats i ens locals plenament garantista i representatiu.

La nova caixa reflectirà en els seus òrgans de govern totes les sensibilitats dels qui l’han fet nàixer; en el seu primer balanç, el sanejament necessari per encarar el futur en el marc d’una situació econòmica difícil; i en la seva estructura, el redimensionament pactat d’empleats i oficines en resposta a aquella situació. Seria bo, doncs, abandonar les actituds pessimistes i les demagògies territorials. Aquells que tenen els seus estalvis a qualsevol de les tres caixes segur que dormiran més tranquils avui que ahir, i ara és l’hora de demostrar-los-hi que tenen raó, i d’agrair-los-hi la confiança en la nova caixa amb una direcció i una gestió que estigui al nivell que es mereixen.

Que duri.