Benvolgut President (Publicat al Diari de Tarragona, del dia 7 d’abril de 2013).

Benvolgut President (Publicat al Diari de Tarragona, del dia 7 d’abril de 2013).

30 novembre -0001 0:00 0 Comentaris

Benvolgut President,

 

Perdona la gosadia d’escriure’t mitjançant una carta oberta, en resposta al teu prec de “fer pinya”, a la vista de la situació del país.  Hi estic plenament d’acord. La situació econòmica actual és mereixedora d’un govern d’àmplia majoria. És l’hora dels valents i dels generosos. Dels qui saben que els partits polítics són un mer instrument, i no una finalitat per ells mateixos. D’aquells que estan disposats a perdre cent vots, a canvi d’alleugerir el patiment del veí del pis de sota.

 

És clar: un govern d’àmplia base no és un govern de concentració; no pot ser-ho a l’actual Catalunya. Cal coincidir en els objectius, i tu i jo sabem que la decidida i aplaudida voluntat d’avançar cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació, és un obstacle excessiu per a determinats partits. També sabem que som presoners captius de l’aixeta del govern central. I sabem, igualment, que el marge d’intervenció en polítiques econòmiques d’una comunitat autònoma (que és el què som, encara que alguns semblen no acceptar-ho), és perfectament descriptible.

 

No t’enfadaràs si et dic que caldrien alguns canvis d’actitud i comportaments des del govern actual. ERC està fent molt bé el seu paper, exigint concreció pel què fa a la consulta, i correccions econòmiques per aprovar el pressupost. Si ICV-EUiA no existís, caldria inventar-la, com a consciència crítica de les línies vermelles que el teu govern ha traspassat. I el PSC … està a la cerca de la seva identitat i, per tant, podria arribar a compartir el mínim comú denominador d’aquell quimèric govern de molts. Tothom hauria de moure fitxa, a la cerca d’aquell mínim comú.

 

Segurament coincidirem si et dic que, en la meva humil opinió, sense la concertació entre la totalitat del sector públic (nacional i local) i el sector privat, no hi ha redreçament social possible. La sortida cooperativa a la crisi arriba fins aquí. És clar que la sacralització del dèficit zero i la tenalla del deute seguiran encotillant qualsevol canvi d’estratègia econòmica conduent al creixement, però precisament per això cal valentia i molta imaginació des del govern.

 

Et tinc per una persona honesta i sincera. Sé que no ho estàs passant bé. Sóc conscient que cada nova retallada de drets socials et costa quelcom més que un simple disgust personal. T’imagino al despatx contemplant tots els escenaris possibles: reclamar una quita imprescindible sobre el deute; proposar sortir de l’euro per guanyar competitivitat; fer la gran fugida endavant i convocar la consulta per demà passat; dimitir; tancar els ulls i seguir navegant contra els elements … i un llarg etcètera. Però al final, segur, apareix la responsabilitat de governant conscient, que sap que el sol surt cada dia i que a final de mes ha de pagar les nòmines.

 

M’agradaria demanar-te que fossis generós amb els adversaris polítics. M’agradaria oferir-te casa meva … -ai no, que llavors ja no hi hauria secret!- per tal que et poguessis trobar amb el Junqueras, l’Herrera i el Navarro, al voltant de quatre fulls en blanc. M’agradaria veure que us reuniu amb la patronal, els sindicats, les empreses de serveis, les poques entitats financeres que ens queden, les gran fundacions privades i els representants del tercer sector, fins a regenerar-nos la il·lusió i fer-nos arremangar encara més front els estralls de la crisi.

 

M’agradaria que això servís pel curt termini, però, més enllà, per omplir de contingut el futur d’un país que tu i jo volem lliure, modern, generador de riquesa, solidari i obert al món. Serviria, a més, per tal que els milers de mirades txispejants de tants i tants joves l’11 de setembre de 2012, no es tanquin plorant. Com més siguem en la batalla contra la crisi, més serem a l’hora del dret a decidir. Hi ha futur, i vull demanar-te que ens hi porteu.

 

Em diràs que no depèn només de tu. Per això t’he escrit de manera oberta, malgrat ser conscient que, sobretot, depèn de tu. Que tinguis molta sort.