Montblanc, per exemple. (Article publicat al Diari de Tarragona, del 28 de juliol de 2013).

Montblanc, per exemple. (Article publicat al Diari de Tarragona, del 28 de juliol de 2013).

6 agost 2015 11:28 Comments are Disabled

Montblanc, per exemple.

Els tretze regidors de l’ajuntament de Montblanc ens hem posat d’acord per tirar endavant l’ajuntament de manera conjunta. Aquesta circumstància ha desfermat els naturals entusiasmes en alguns, i les aferrissades crítiques d’uns altres. El sorprenent, però, és que tant crítics com entusiastes són presents a l’interior de totes i cadascuna de les formacions del consistori. Segurament és una fruita del temps. Uns temps convulsos, travessats per la crisi econòmica que ho condiciona tot; per l’hegemonia tedesca dins la zona euro, que ens està portant al precipici en nom, ai las!, del rigor pressupostari; i per l’aflorament d’uns nivells de corrupció com mai havíem viscut de manera publicada. Ja se sap que, en aquestes circumstàncies, sempre hi ha aquells que criden a deixar-ho tot menys els intents de fer la revolució. Doncs bé, els regidors de Montblanc hem decidit deixar-ho tot, per intentar guanyar la guerra. Als més vells de casa nostra aquest debat els hi sonarà.

Vivim moments d’emergència social. Ho constatem dia rere dia, en parents, amics, amics de parents, fills de massa gent, veïns, … Sabem que amb les retallades no hi ha solució possible. Sabem que qui no pot pagar el lloguer, la hipoteca, la llum, o la menja dels seus fills, no és amant de picabaralles polítiques, ni tan sols quan tenen l’origen en com resoldre el seu problema. Vol que li resolguin, i si no hi ha solució, vol que comparteixin amb ell el problema, i s’hi encarin plegats. Els regidors de Montblanc sabem que la unitat d’acció no farà créixer el pressupost municipal, però ens hem conjurat per augmentar-ne l’abast social, per dir-los-hi als montblanquins i montblanquines que si el drac de la crisi comença a fer algun estrall a la vila, ens hi enfrontaren tots junts, i això ajuda, anima, cohesiona.

En un altre ordre de coses, el país té al seu davant el més gran repte d’ençà el final de la dictadura: exercir el dret a decidir. No serà un camí fàcil ni pacífic. La nostra gent sap que no podem exercir com a nació malgrat que en siguem. Que compartim aparences d’Estat amb un finançament de fireta, i un calaix del qual no tenim la clau i, quan ens la deixen, veiem que no hi ha el duro. Potser per això més de dos mil vilatans vàrem encerclar la muralla, amb els tretze regidors al capdavant. Probablement, sense el govern d’unitat, els montblanquins l’haguérem encerclat igualment la muralla, però, de ben segur, que amb un govern d’unitat al capdavant ho vàrem fer molt més contents, més decidits, més segurs.

En tercer lloc, els anunciats atacs a l’autonomia municipal des d’instàncies legislatives madrilenyes, semblen arguments més que suficients com per fer pinya, i demostrar que es pot gestionar bé allò que el municipi reclama, sobretot si la totalitat dels regidors en comparteixen els anhels i les voluntats. És per això que ens hem posat d’acord. La generositat dels set regidors que fins ara governaven (per quin motiu abandonen una còmoda majoria absoluta?), i la voluntat de compromís en moments difícils dels sis regidors fins ara a l’oposició (per quin motiu abandonen el còmode pim, pam, pum, del control de l’acció de govern?), han sumat, per fer front a l’emergència social, al repte nacional, i a les amenaces a l’autonomia local.

Ens agradaria que aquest “virus local” s’escampés. En moments en què la valoració dels polítics és sota mínims, només regenerarem la democràcia si som capaços de demostrar que tenim com única bandera la del servei públic honest, humil i generós, com hauria d’haver estat sempre. El tacticisme pensat per guanyar jo un diputat per tal que el perdis tu, no s’adiu amb els nous paradigmes. La ciutadania esberlarà les eines velles. Si la comptabilitat social i nacional d’un partit polític no genera excedents, no quedarà altra via que el concurs de creditors polítics, i algun partit de casa nostra sembla ser que ja l’ha presentat al jutjat. Que els déus il•luminin el seu administrador judicial.